L'univers

dilluns, 7 d’abril del 2025

SUNITA LYN "SUNI" WILLIAMS

ASTRONAUTA NORD-AMERICANA

Euclid, Ohio (19 de setembre de 1965)

https://joandalmaujuscafresa57.blogspot.com/

Enllaços amb informació:

https://www.nasa.gov/people/sunita-l-williams/

https://es.wikipedia.org/wiki/Sunita_Williams

Sunita Williams va néixer a Euclid (Ohio) i és filla de Deepak Pandya i Bonnie Pandya, que vivien a Falmouth (Massachusetts). Deepak Pandya és un reconegut neuroanatomista. Les arrels paternes de Williams provenen de Gujarat, a l'Índia, i les de la seva mare tenen origen a Eslovènia. Williams va estudiar a l'escola Needham High School de Needham, Massachusetts, graduant-se el 1983. El 1987 es va graduar com a Llicenciada en Ciències Físiques a l'Acadèmia Naval dels Estats Units, i el 1995 va realitzar un Mestratge en Ciències amb especialització en Enginyeria de Gestió al Flor.

Educació

Needham High School, Needham, Massachusetts, 1983. Llicenciada en ciències físiques, Acadèmia Naval dels Estats Units, 1987. Màster en ciències en gestió d'enginyeria, Institut Tecnològic de Florida, 1995.

Carrera militar

Sunita (Suni) L. Williams va ser seleccionada com a astronauta per la NASA l'any 1998 i és una veterana de tres missions espacials, les expedicions 14/15, 32/33 i 71/72. Els astronautes de la NASA Suni Williams i Butch Wilmore es van llançar a bord de la nau espacial Starliner de Boeing el 5 de juny de 2024, per al seu primer vol tripulat, arribant a l'Estació Espacial Internacional el 6 de juny. Després de la decisió de l'agència de tornar l'Starliner sense tripulació, el duet es va convertir en l'Expedició 71/72 juntament amb tripulants de la NASA a bord d'una NASA2025 i van tornar a casa. L'astronauta Nick Hague i el cosmonauta de Roscosmos Aleksandr Gorbunov a la missió SpaceX Crew-9 de la NASA. Williams ha completat 62 hores i 6 minuts de temps total de caminada espacial al llarg de la seva carrera, la majoria de les dones astronautas i la quarta a la llista de tots els temps de la NASA. Williams ha registrat 608 dies a l'espai durant els seus tres vols.

Experiència

Williams va rebre la seva comissió com a ensenya a la Marina dels Estats Units de l'Acadèmia Naval dels Estats Units el maig de 1987. Després d'una assignació temporal de sis mesos al Comandament del Sistema Costanera Naval, va rebre la seva designació com a oficial de busseig bàsic i després va informar al Comandament d'Ensinistrament d'Aviació Naval. Va ser designada aviadora naval el juliol de 1989. Després va informar a l'Esquadró de Suport de Combat d'Helicòpters 3 per a l'entrenament inicial de l'H46, Seaknight. Un cop finalitzada aquesta formació, va ser assignada a l'Esquadró de Suport de Combat d'Helicòpters 8 a Norfolk, Virgínia, i va fer desplegaments a l'estranger al Mediterrani, al Mar Roig i al Golf Pèrsic en suport del Desert Shield i l'Operació Provide Comfort. El setembre de 1992, va ser l'oficial a càrrec d'un destacament H-46 enviat a Miami, Florida per a les operacions de socors de l'huracà Andrew a bord de l'USS Sylvania. Williams va ser seleccionada per a l'Escola de Pilots de Prova Naval dels Estats Units i va començar el curs el gener de 1993. Després de graduar-se el desembre de 1993, va ser assignada a la Direcció de Proves d'Aeronaus d'ala Rotativa com a Oficial de Projectes H-46 i Pilot de persecució V-22 al T-2. Mentre estava allí, també va ser assignada com a oficial de seguretat de l'esquadró i va fer vols de prova als SH-60B/F, UH-1, AH-1W, SH-2, VH-3, H-46, CH-53 i H-57. El desembre de 1995, va tornar a l'Escola de Pilots de Prova Naval com a instructora al departament d'ala rotatòria i com a oficial de seguretat de l'escola on va volar l'UH-60, l'OH-6 i l'OH-58. A partir d'aquí, va ser assignada a l'USS Saipan (LHA-2), Norfolk, Virgínia, com a controladora d'aeronaus i com a assistent de cap aeri. Williams va ser desplegada a bord de l'USS Saipan quan va ser seleccionada per al programa d'astronautes. Ha registrat més de 3000 hores de vol en més de 30 avions diferents.

Experiència de la NASA

Seleccionada com a astronauta per la NASA el juny de 1998, es va presentar a la formació l'agost de 1998. La formació de candidats a astronauta va incloure sessions informatives d'orientació i visites, nombroses reunions científiques i tècniques, instrucció intensiva en sistemes de transbordadors i estacions espacials internacionals, formació fisiològica i escola terrestre per preparar-se per a l'entrenament de vol T-38, així com aprenentatge de tècniques de supervivència i aigua salvatge. Després d'un període d'entrenament i avaluació, Williams va treballar a Moscou amb l'Agència Espacial Russa en la contribució russa a l'estació espacial i amb la primera tripulació de l'expedició. Després del retorn de l'Expedició 1, Williams va treballar a la branca de robòtica en el braç robòtic de l'estació i en el manipulador hàbil de propòsit especial. Com a membre de la tripulació de NEEMO2, va viure sota l'aigua a l'hàbitat Aquarius durant 9 dies. Després del seu primer vol, va exercir com a cap adjunt de l'Oficina d'Astronautes. Després va donar suport a una missió de llarga durada com a enginyer de vol per a l'expedició 32 i comandant de l'estació espacial internacional per a l'expedició 33. Els astronautes de la NASA Suni Williams i Butch Wilmore es van llançar a bord de la nau espacial Starliner de Boeing el 5 de juny de 2024 per al seu primer vol tripulat, arribant a l'estació espacial el 6 de juny. 71/72 membres de la tripulació i van tornar a casa el març de 2025, a bord d'una nau espacial SpaceX Dragon amb l'astronauta de la NASA Nick Hague i el cosmonauta de Roscosmos Aleksandr Gorbunov a la missió SpaceX Crew-9 de la NASA.

Experiència de vol espacial

Expedició 14/15 (del 9 de desembre de 2006 al 22 de juny de 2007). Williams es va llançar amb la tripulació de l'STS-116 el 9 de desembre de 2006, atracant a l'Estació Espacial Internacional l'11 de desembre de 2006. Com a membre de la tripulació de l'Expedició 14, Williams va exercir com a enginyer de vol. Mentre estava a bord, va establir un rècord mundial per a dones amb quatre sortides espacials amb un total de 29 hores i 17 minuts. Williams va concloure el seu servei com a membre de la tripulació de l'Expedició 15 tornant a la Terra amb la tripulació STS-117 per aterrar a la base de la força aèria Edwards, Califòrnia el 22 de juny de 2007.

Expedició 32/33 (del 14 de juliol al 18 de novembre de 2012). Williams va ser llançat des del cosmòdrom de Baikonur al Kazakhstan, juntament amb el comandant rus de la Soiuz Yuri Malenchenko i l'enginyer de vol Akihiko Hoshide de l'Agència d'Exploració Aeroespacial del Japó, el 14 de juliol de 2012. Van ser rebuts a l'Estació Espacial Internacional el 17 de juliol de 2012 per l'enginyer de vol de la NASA Joe Acaba i els cosmonautes de l'expedició russa32. Serguei Revin. Williams va passar quatre mesos realitzant investigacions i exploracions a bord del laboratori en òrbita. Va aterrar a Kazakhstan el 18 de novembre de 2012, després de passar 127 dies a l'espai. Durant la seva expedició, Williams i Hoshide van realitzar tres sortides espacials per substituir un component que transmet l'energia de les matrius solars de l'estació espacial als seus sistemes i reparar una fuita d'amoníac al radiador d'una estació.

Durant l'Expedició 72, com a part de la tripulació SpaceX-9 de la NASA, Williams va completar una caminada espacial amb l'astronauta de la NASA Butch Wilmore per ajudar a treure un conjunt d'antena de grup de radiofreqüència de l'armadura de l'estació i va recollir mostres i material de superfície per analitzar-los del laboratori Destiny i la tanca d'aire Quest. Durant aquesta caminada espacial, Williams va superar el rècord de l'antiga astronauta de la NASA Peggy Whitson de temps total de caminada espacial per part d'una astronauta femenina. Williams té ara 62 hores i 6 minuts de temps total de caminada espacial, el quart a la llista de tots els temps de la NASA.

Premis/Honors

Premi DSSM (2), Legió de Mèrit, Medalla d'Elogi de la Marina (2), Medalla d'assoliment de la Marina i del Cos de Marines, Medalla de servei humanitari i diversos altres premis de servei.

*********************************************

Missió STS-116 el 10 de desembre de 2006

Robert Lee Jr. "Beamer" Curbean, Nicholas James MacDonald Patrick,

Sunita Lyn "Suni" Williams, Arne Christer Fuglesang, William Anthony "Bill" Oefelein,

Joan Elizabeth Miller Higginbotham, Mark Lewis "Roman" Polansky

*********************************************

Missió Soyuz TMA-05M el 15 de juliol de 2012

Akihiko Hoshide, Yuri Ivanovich Malenchenko, Sunita Lyn "Suni" Williams

*********************************************

Missió CST-100 Boe-CFT el 5 de juny de 2024

Sunita Lyn "Suni" Williams, Barry Eugene "Butch" Wilmore

********************************************

dijous, 27 de febrer del 2025

SUSAN JANE HELMS

ASTRONAUTA NORD-AMERICANA

Charlotte, Carolina del Nord (26 de febrer de 1958)

https://joandalmaujuscafresa57.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://www.astronautix.com/h/helms.html

Va créixer a Portland, Oregon, filla d'un oficial de la Força Aèria. Va estudiar a la Força Aèria dels Estats Units; Edwards. Enginyer de proves de vol de la Força Aèria dels Estats Units.

Biografia oficial de la NASA al juny de 2016: Susan J. Helms (Tenent General, USAF). Ex astronauta de la NASA

Dades personals: Va néixer el 26 de febrer de 1958 a Charlotte, Carolina del Nord, però considera Portland, Oregon, com la seva ciutat natal. Li agrada el piano i altres activitats musicals, córrer, viatjar, llegir, els ordinadors i cuinar.

Educació: Es va graduar de Parkrose Senior High School, Portland, Oregon, el 1976; va rebre una llicenciatura en Ciències en Enginyeria Aeronàutica de l'Acadèmia de la Força Aèria dels EUA el 1980 i un mestratge en Ciències en Aeronàutica/Astronàutica de la Universitat de Stanford el 1985.

Organitzacions: Dones Aviadores Militars, Associació de Graduats de l'Acadèmia de la Força Aèria dels EUA, Associació d'Antics Alumnes de Stanford, Associació d'Exploradors Espacials, Simposi Mar/Espai, Antics Alumnes de Chi Omega.

Honors especials: Medalla de Servei Superior Distingit amb dos raïms de fulles de roure, Legió de Mèrit amb tres raïms de fulles de roure, Medalla de Servei Meritori de Defensa amb dos raïms de fulles de roure, Medalla de Servei Meritori amb raïms de fulles de roure, Medalla de Reconeixement de la Espacials de la NASA i Medalla de Lideratge Excel·lent de la NASA. Nomenada Enginyera Junior de l'Any del Laboratori d'Armament de la Força Aèria el 1983. Graduada distingida de l'Escola de Pilots de Proves de la USAF i guanyadora del Premi RL Jones a l'Enginyer de Proves de Vol Excel·lent, Classe 88A. El 1990, va rebre la Menció d'Oficial Comandant de l'Establiment de Proves d'Enginyeria Aeroespacial, un premi especial que és exclusiu de les Forces Canadenques. El 2008, va rebre tant el Premi Thomas D. White per Contribucions Excel·lents a l'Espai com el Premi Dr. Kurt H. Debus per Assoliments i Contribucions Aeroespacials a Florida. El 2012 va rebre la Medalla al Mèrit de Rússia a l'Exploració Espacial per la seva gran contribució al desenvolupament de la cooperació internacional a l'exploració espacial humana. Helms va ser inclosa al Saló de la Fama dels Astronautes dels Estats Units el 2011.

Experiència: Helms es va graduar de l'Acadèmia de la Força Aèria dels EUA el 1980. Va rebre la seva comissió i va ser assignada a la Base de la Força Aèria d'Eglin, Florida, com a enginyera de separació d'armes de l'F-16 amb el Laboratori d'Armament de la Fue. El 1982, es va convertir en l'enginyer principal de separació d'armes de l'F-15. El 1984, va ser seleccionada per assistir a l'escola de postgrau. Va rebre el seu títol de la Universitat de Stanford el 1985 i va ser assignada com a professora assistent d'aeronàutica a l'Acadèmia de la Força Aèria dels EUA El 1987, va assistir a l'Escola de Pilots de Proves de la Força Aèria, a la Base de la Força Aèria Edwards. Després de completar un any de capacitació com a enginyera de proves de vol, Helms va ser assignada com a oficial d'intercanvi de la Força Aèria dels EUA a l'Establiment de Proves d'Enginyeria Aeroespacial, Base de les Forces Canadenques, Cold Lake, Alberta, Canadà, on va treballar com a enginyer de vol-8. Estava administrant el desenvolupament d'una simulació del sistema de control de vol CF-18 per a les Forces Canadenques quan va ser seleccionada per al programa d'astronautes. Com a enginyer de proves de vol, Helms va volar en 30 tipus diferents d'avions militars nord-americans i canadencs.

Després d'una carrera de 12 anys a la NASA que va incloure 211 dies a l'espai, Helms va tornar a la Força Aèria dels EUA el juliol de 2002 per ocupar un lloc a la Caserna General del Comando Espacial de la Força Aèria dels EUA Al juny de 2006, va ser designat cial i directora del Camp Est de la Base Aèria Patrick, Florida. Com a comandant del 45è Ala Espacial, va ser responsable del processament i llançament de satèl·lits comercials i del govern dels EUA des de l'Estació Aèria de Cap Canaveral, Florida. Des del novembre del 2006 fins al gener del 2011 es va exercir com a directora de Plans i Polítiques del Comando Estratègic dels Estats Units (USSTRATCOM), Base Aèria Offutt, Nebraska, on va obtenir el rang de major general. En 2011, va ser designada al rang de Tinent General i es va convertir en Comandant de la 14a Força Aèria (Forces Aèries Estratègiques), Comando Espacial de la Força Aèria i Comandant del Comando del Component Funcional Conjunt per a l'Espai (JFCC SPACE). Com a Comandant de la 14a Força Aèria, la General Helms lidera més de 20.500 efectius, que són responsables de proporcionar advertiment de míssils, superioritat espacial, coneixement de la situació espacial, operacions satel·litals, llançament espacial i operacions d'abast. Com a Comandant del JFCC SPACE, dirigeix totes les forces assignades i assignades de l'USSTRACOM per proporcionar efectes espacials personalitzats, receptius, locals i globals en suport dels objectius nacionals, de l'USSTRATCOM i del comandant combatent.

Experiència a la Nasa: Seleccionada per la NASA el gener de 1990, Helms es va convertir en astronauta al juliol de 1991. de l'Expedició 2 (2001). Helms, veterana de cinc vols espacials, ha registrat 5.064 hores a l'espai, inclosa una caminada espacial de 8 hores i 56 minuts (rècord mundial).

Experiència de vol espacial: STS-54 Endeavour, del 13 al 19 de gener del 1993. L'objectiu principal d'aquesta missió va ser el desplegament d'un satèl·lit de seguiment i de retransmissió de dades (TDRS-F) de la NASA, valorat en 200 milions de dòlars. Un espectròmetre de raigs X difusos (DXS) que es transportava al celler de càrrega útil va recopilar més de 80.000 segons de dades de raigs X de qualitat que permetran als investigadors respondre preguntes sobre l'origen de la galàxia de la Via Làctia. La tripulació va demostrar els principis de la física de les joguines quotidianes a una audiència interactiva d'estudiants d'escoles primàries dels Estats Units. Una caminada espacial molt d'èxit va donar com a resultat moltes lliçons apreses que van beneficiar l'assemblatge de l'Estació Espacial Internacional. La durada de la missió va ser de 5 dies, 23 hores, 38 minuts i 17 segons.

STS-64 Discovery, del 9 al 20 de setembre de 1994. En aquest vol, Helms es va exercir com a enginyer de vol per a les operacions de l'orbitador i com a operador principal del sistema de manipulació remota (RMS) a bord del transbordador espacial. L´objectiu principal d´aquest vol va ser validar el disseny i les característiques operatives de l´Experiment de Tecnologia Lidar al´Espai (LITE) mitjançant la recopilació de dades sobre la troposfera il´estratosfera de la Terra. Altres objectius van incloure el desplegament i la recuperació de SPARTAN-201, un satèl·lit de vol lliure que va investigar la física de la corona solar i la prova d'un nou dispositiu de maniobra per a caminades espacials. L'Experiment de Vol d'Impacte de la Ploma del Transbordador (SPIFEX) es va utilitzar per recopilar dades extenses sobre els efectes de l'impacte dels propulsors a reacció en preparació per a tasques de proximitat, com ara l'acoblament a l'estació espacial. La durada de la missió va ser de 10 dies, 22 hores i 51 minuts.

STS-78 Columbia, del 20 de juny al 7 de juliol de 1996. Helms va ser el comandant de la càrrega útil i l'enginyer de vol a bord del Columbia a la missió més llarga del transbordador espacial en aquell moment. La missió va incloure estudis patrocinats per 10 nacions i cinc agències espacials i va ser la primera missió que va combinar una agenda completa d'estudis de microgravetat i una investigació integral de ciències biològiques. La missió Life and Microgravity Spacelab va servir com a model per a estudis futurs a bord de l'Estació Espacial Internacional. La durada de la missió va ser de 16 dies, 21 hores i 48 minuts.

STS-101 Atlantis, del 19 al 29 de maig de 2000. Aquesta missió es va dedicar al lliurament i la reparació de maquinari crític per a l'Estació Espacial Internacional. Les principals responsabilitats de Helms durant aquesta missió van ser fer reparacions crítiques per estendre la vida útil del Bloc de Càrrega Funcional (FGB). A més, va ser la principal responsable de la xarxa informàtica de bord i va actuar com a especialista de la missió per a la trobada amb l'estació. La durada de la missió va ser de 9 dies, 20 hores i 9 minuts.

Helms va viure i va treballar a bord de l'Estació Espacial Internacional com a membre de la segona tripulació que va habitar l'Estació Espacial Internacional Alfa. La tripulació de l'Expedició 2 (dos astronautes nord-americans i un cosmonauta rus) es va enlairar el 8 de març de 2001 a bord del Discovery STS-102 i es va acoblar amb èxit a l'estació el 9 de març de 2001. La tripulació de l'Expedició ) construït a Canadà i va realitzar tasques de manteniment intern i extern (rus i nord-americà), a més d'experiments mèdics i científics. Durant la seva estada a bord de l'estació, Helms va instal·lar la resclosa d'aire (transportada a la missió STS-104) utilitzant el SSRMS. Ella i els seus companys de tripulació també van realitzar un vol al voltant de la nau espacial russa Soiuz i van donar la benvinguda a la tripulació de la Soyuz visitant, que incloïa el primer turista espacial. L'11 de març, va realitzar una caminada espacial rècord mundial de 8 hores i 56 minuts per instal·lar maquinari al cos extern del mòdul de laboratori. Helms va passar un total de 163 dies a bord de l'estació espacial. Va tornar a la Terra amb la tripulació de la missió STS-105 a bord del Discovery el 22 d'agost del 2001.

************************************************

Missió STS-54 el 13 de gener de 1993